Club de lectura: ‘Qui tem la mort’, de Nnedi Okorafor

Club de lectura de literatura fantàstica

Conductor: Álex Vidal

Aquest llibre s’ha llegit en el club de lectura de còmic de la biblioteca Jaume Fuster

Més informació dels clubs de lectura.

La novel·la

La jove Onyesonwu és una ewu, una mestissa de pell i cabell del color de la sorra del desert, fruit de la brutal violació de la seva mare, Najeeri, va patir a mans d’un home de l’ètnia nuru durant una incursió contra el poble okeke en el que vivia.

Najeeri s’endinsa al desert i dona a llum a l’Onyesonwu (que significa “Qui tem la mort”). El seu aspecte fa que, quan recalen a Jwahir, a l’est de la zona de domini nuru i lluny del genocidi okeke, fa que aquests la discriminin perquè és fruit d’un acte de violència; però l’Onye, gràcies al seu caràcter decidit i indòmit, va assolint el respecte i l’admiració d’amigues i d’algunes de les persones més importants de la ciutat, com l’Ada i l’Aro, el bruixot.

Malgrat tot, no deixa de ser una nena que busca l’acceptació i el respecte, i, malgrat que ni ella ni la seva família segueixen els preceptes del Gran Llibre, decideix passar el ritu dels Onzè Any: l’ablació dels genitals. Aquest fet, però, desvelarà que l’Onyesonwu és també una eshu, capaç d’adoptar la forma d’un animal; i també atraurà l’atenció de l’ull místic del seu pare biològic, un bruixot nuru de qui ha heretat els seus poders i que intenta matar-la. Onyesonwu provarà d’aprendre les tècniques místiques, que la tradició i la societat patriarcal reserva pels nois, per tal de lluitar per la seva vida i per venjar el patiment de la seva mare i dels okeke.

Okorafor, Nnedi

Qui tem la mort

Barcelona: Raig Verd Editorial, 2019

Sobre l’autor Nnedi Okorafor

Guia de lectura

Sobre la novel·la

El pare de Nnedi Okorafor va morir el 2004. L’autora reconegué que aquest fet es troba al cor de Qui tem la mort, un llibre que una vegada va ser descrit com “el llibre més rabiós de gènere per difondre la literatura fantàstica”. Un llibre travessat per la ràbia per la mort del pare, per històries de la seva família (amb la guerra de Biafra planejant-hi: la guerra, el genocidi), per la diàspora, pel racisme. Un llibre travessat per una ràbia “justificable, una ràbia transformadora”.

Okorafor va acunyar el terme futurismafricà al seu blog (on diu que la paraula, Africanfuturism, és indivisible; traduïm-la així, doncs) per reivindicar la seva narrativa fortament deutora d’una cosmogonia d’arrels africanes, per desmarcar-se, per diferenciar-se, per reivindicar-se a si mateixa i defugir un terme que redefinia retrospectivament manifestacions culturals d’artistes nord-americans racialitzats, excloent-hi altres nacionalitats. El futurismafricà i el jujuismafricà (branca de la fantasia amb arrels africanes), en qüestionar l’etnocentrisme a la fantasia i la ciència-ficció (i, per extensió, a la societat) suposa un repte que, inevitablement, genera fricció i conflicte; cosa, per una altra part, necessària per avançar-hi.

Temàtiques i temes de debat

Qui tem la mort vibra amb la llum, amb el so i el color de la sorra, amb els caftans fuetejant al vent del desert, amb la barreja de la tecnologia i la mística com una realitat única i indivisible; una visió aliena a la divisió entre raó i misticisme, entre ciència i religió, entre realitat i fantasia. I si aquesta divisió és arbitrària? I si és només la nostra visió?

Temes proposats:

Quin paper juga la tradició? Subjuga però també ofereix un marc de referència, com a la nostra cultura. No en tenim a Occident una tradició que vertebra la nostra cultura? Podem construir una cultura sense tradició, sense cosmogonia, sense ritus i mites?
El pes de la tradició: necessitat, ancoratge, cosmologia, prejudici, càrrega.
Quines característiques destacaríeu dels personatges? Heu empatitzat amb els seus sentiments, les seves inquietuds? Són propers, en quin sentit? Hi ha similituds i diferències? Que siguin falibles els fan més humans? Què suposa en termes narratius?
Relacions de poder: ètniques, patriarcals, colonials. La seva font, els mecanismes per la seva perpetuació. La lluita de l’Onye contra aquestes relacions.
El camí que pren l’Onye, l’arquetip del viatge de l’heroïna en un marc de futurisme africà.
El mestissatge entre gèneres, fantasia i ciència-ficció, malgrat que no és nou, en aquest llibre és una mostra d’una percepció i sensibilitat diferents de les habituals. Parlem de les seves característiques particulars i de la nostra lectura.
Diu Nnedi Okorafor que el futurisme africà no és una barrera sinó un pont.
Onyesonwu, igual que els okeke quan Ari els va crear, té impuls propi i se la castiga per això. El preu del valor, de ser la primera, de lluitar contra el que està estipulat.
Diu l’Onyesonwu a Mwita: “No contar la veritat és mentir”.
La duresa d’Onyesonwu, la duresa d’Okorafor. La ràbia: un analista diguè que Qui tem la mort és “la novel·la de gènere fantàstic més rabiosa que difon la literatura fantàstica arreu”, però el llibre barreja la ciència-ficció i el folklore de l’ètnia igbo en una narració atractiva amb sotracs emocionals i polítics. Què en penseu?
La cruesa a l’hora de descriure el genocidi.
I qualsevol altre tema que se’ns acudeixi…

Obres relacionades

Lectures:

CLARK, P. DJÈLÍ

RING SHOUT

Barcelona: Mai Més, 2021

Tres dones negres fan la seva aparició el 1922 armades amb un rifle, una espasa i explosius per anihilar una congregació del Ku Kux Klan, infestada de dimonis convocats set anys enrere a l’estrena de El naixement d’una nació, i aturar l’apocalipsi.

Jemisin, N. K.

LA QUINTA ESTACIÓN

Barcelona: Ediciones B, 2017

Quan l’Essun troba que el seu marit ha assassinat el fill d’ambdós i ha segrestat la filla, l’imperi Sanze col·lapsa i la terra s’esquerda i comença a escopir material, sumint el món en una nit inacabable.

Butler, Octavia E.

LA PARÁBOLA DE LOS TALENTOS

Madrid: Capitán Swing, 2021

Lauren Olamina estableix una comunitat a la Califòrnia dels 2030 que treballi per la pau i la fraternitat, mentre un grup de radicals pretén tornar a establir l’esclavitud al crit de “Make America Great Again”.